TRUITADA

Del llibre "La Vida a Pagès" (1975) de Salvador Vilarrasa i Vall

Es debaten els ous en un plat i s'hi posa la sal. A la pella s'hi posa greix o tallets de cansalada, quan és roent s'hi tiren els ous, es remena una miqueta perquè es prengui; quan sèva (quan es belluga, que ja no s'enganxa) es tomba. Si s'agafa és senyal de que no hi ha prou adob. A pagès les truitades es fan planes, groixudetes i ben rosses. Aquesta és la truitada més corrent.

Abans, més que ara, es servien a vegades amb una capa de mel extesa per damunt.

Es fan també truitades amb fasols cuits, tirant-hi els ous quan són una mica fregits; amb talls de butifarra; amb ceba trinxada que es fregeix primer amb l'adob; amb julivert trinxat que es tira als ous debatuts; amb trumfes cuites i encara d'altres maneres, com per exemple, en aquest temps, amb moixarnons tendres o múrgules.

Truitada amb farina o agafa Sants.

Es debaten els ous, quan són debatuts s'hi posa un raget d'aigua, s'hi tira la farina, es remena ben remenat fent una pasta espessa, es posa greix a la paella i quan és roent s'hi tira la pasta, es fa coure apoc apoc i quan es tomba la truitada la paella queda aixuta s'hi afegeix greix perquè no s'agafi. Aquesta truitada ha de ser prima.