Aquest és un joc de nit que cal jugar en un terreny pla, un xic apartat de la llum de les cases perquè la fosca sigui el màxim possible. Els jugadors es divideixen en dos bàndols: uns són els àngels i els altres els dimonis. Al mig d’un costat del camp de joc s’hi situa el cap dels àngels que custòdia la vida representada en la flama d’un ciri o espelma. Just al l’altra banda del camp un lot encès o llum de butà però ben suau representa el cel. Escampats estratègicament pel mig del terreny de joc, quiets i amatents es situen els dimonis ben quiets per intentant no ser vistos, ni cridar l'atenció i cobrir, entre tots, el màxim de terreny. La missió dels àngels és d’arribar al cel amb la seva espelma (vida) encesa. La dels dimonis és aprofitar el camuflatge de la fosca, la quietud i el silenci per apagar, d’un bufet, la vida de l’àngel que, confiat, passa a prop seu. A qui li hagin llevat la vida a d’anar a encendre novament l’espelma on es troba l’àngel custodi i tornar a començar el recorregut. Quan tots aconsegueixin arribar a la glòria els dos bàndols es canvien els papers i torna a començar el joc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada