JOAN BAPTISTA ESPADALER

14 d’oct. 2009
Joan Baptista Espadaler Colomer (1878-1917). Fill de Sant Quirze de Besora. Als 15 anys ja va compondre una "missa solemne" i una "sarsuela" en dos actes. Va estudiar composició per correspondència perquè la seva família no ho veia bé i pretenia que treballés al negoci familiar. Finalment la seva passió per la música es va imposar, i va dedicar a la música tota la seva vida (que va ser curta).
Una vegada a casa seva es va acceptar la seva vocació musical, va fer tots els seus estudis amb el mestre Enric Morera acabant els estudis de composició als 24 anys.
El 1903 es va casar amb Teresa Vilamitjana amb la qual va tenir dues filles. La primera filla li va donar tres néts i dues nétes (que ell no va conèixer mai). La segona filla no va tenir descendència.
El 1904 va estrenar la seva "Missa Immaculatae Conceptionis" per a cor a cinc veus (veus soles). A la representació i va asssistir el famós canonge, i escriptor, de Vic Jaume Collell.
El 1906 publica una sèrie d'articles sobre temes musicals al periòdic "La Veu de Catalunya", de Barcelona.
El 1908 estrena al Teatre Principal de Barcelona la seva obra "El testament d'Amèlia". La música era d'ell i de Carme Karr.
El 1908 li encarreguen la direcció de l'Orfeó Canigó de Barcelona.
El 1909 s'estrena al Teatre El Dorado el seu poema "El toc d'al·leluia".
El 1911 fa classes de temes musicals a l'Acadèmia Granados de Barcelona.
El 1913 dóna diverses confències a Madrid en sales com "La tertulia del viernes", "El Ateneo literario y científico" i la Casa Alier.
El 1914 l'Ajuntament de Vic el nomena director del Conservatori Municipal de Música.
El 21 de gener de 1917 se celebra a Sant Quirze de Besora, enmig d'una gentada molt gran, un "Gran festival artístic de cultura popular musical" amb la participació de l'Orfeó Muntanyench de la localitat, l'Orfeó Vigatà i l'Orquestra municipal de Vic els membres dels quals arriben a St. Quirze en tren.
El dia 26 de gener del 1917 J.B. Espadaler morí sobtadament (a l'edat de 39 anys) en un moment que estava negociant amb la Casa Alier de Madrid assumir la direcció artística de la casa.
Font: Albert Anglada i Freixer (besnet)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada