FARINES

Del llibre "La Vida a Pagès" (1975) de Salvador Vilarrasa i Vall

 Quan l'aigua és aprop de bullir es despenja l'olla dels clamalls i es posa fora del foc, o si l'olla és molt grossa i no es vol despenjar, es per manera que no hi hagi molt foc perquè qui tingui de tirar la farina no es cremi. S'acostuma posar la farina en una cassola i aquesta damunt d'un escambell i es van tirant grapasts de farina a l'olla amb una mà i amb l'altra es remena l'olla amb el cuié  i anar-hi tirant farina fins que estan al punt d'espessor. S'hi tira sal i per adob suc de cansalada i rostillons. En temps de matança de porc, greixons o brou bufat.

La farina pot ésser més o menys fina. La que donen als porcs és fina i se'n diu molta; per fer farines és més groixudeta i se'n diu fresat. Les farines han de bullir una hora i drepressa i amb la fressa que fan allavores sembla que diuen: de Vic a Olot, de Vic a Olot.