És la bauma més gran i la més coneguda de la zona. Per accedir-hi cal arribar el nucli de Llaers i des d’allà seguir una pista que porta fins a la casa del Teixidor. Vorejant la casa per sota seguirem la pista i trobarem dos trencants consecutius. Agafarem sempre el de la dreta. Amb poc més de 10 o 15 minuts des de la casa arribarem a la bauma.
Té uns 100m. de llargada i uns 30m. d’altura en la seves parts més altes. Actualment encara s’hi conserven importants restes de construcció tant a la dreta com a l’esquerra de la bauma, sent aquestes últimes les més destacades. Hi trobem diferents estances, algunes en perfecte estat i d’altres, les de més a la dreta, en un estat més ruïnós. En una d’elles encara s’hi conserva el forn. Algunes d’aquestes estances aprofitaven la mateixa bauma com a sostre i només calia construïr les parets. D’altres degut a l’alçada de la bauma necessitaven de la construcció d’un sostre. A mitjans dels anys 40, amb la bauma encara habitada, en Ramon Vinyeta en fa una descripció i un plànol de les diferents estances que ens permet entendre com s’organitzaven i com aprofitaven els recursos naturals durant aquella època.
Va estar habitada fins a principis dels anys 50, i oficialment es considera l’última bauma habitada de la zona. De totes maneres sabem que algunes baumes molt més petites i de la mateixa zona van restar ocupades fins ben entrats els anys 60. Encara actualment podem recollir molts testimonis de gent que recorda perfectament quan la bauma estava habitada i fins i tot algun testimoni de gent nascuts a la mateixa bauma.
Actualment és una de les baumes més visitades de la zona i la seva part esquerra s’utilitza com a recer pel bestiar.
Foto: F. Navarro (2011)
3 comentaris:
Aquesta bauma és la més accessible i per aquest motiu la que està més en perill per l'abandonament de qui n'és responsable i per l'incivisme d'alguns visitants.
Caldria fer un esforç i preservar un patrimoni d'aquestes característiques i qualitat. Quantes balmes hi ha per Catalunya de les que ja no en queden sinó petitíssim rastres dels antics habitatges!
Tens tota la raó, Albert. El pitjor de tot és que el petitíssim rastre apunta, en un futur, a tot.
Publica un comentari a l'entrada