ELS LLORS DE LES LLARS DE LLERS

15 de maig 2011
- ODA -
Llampant lluna tot llaurant ne lluquen
uns llauradors que llauren prop llurs llars,
llavors que lluny el Sol, lluentes llates,
lluint-se a l'allunyar-se va llensant.

Llamenca lloca no lluny d’ells llambrega
llacsons entre llis llot prop d’un lladern,
i lliure al llaurar ells, ella amb llestesa
n’és lladre de llavors per sos pollets.

En tant, lliscant-ne la rosa lluenta
per llacsons i lladerns i lladoners,
cau llàgrimes llampant, que al llum de lluna
per les lletugues i llegums llueix.

Ni lladra el ca que llana llisa llepa
de sos cadells lligats per los lleugers,
ni el ruc llibert no llansa els brams llegitims
que al llucar burres, son amor llueix.

Aixis els llauradors llurs llocs ne llauren
lliurant-los de los lladres llarcs llebrers,
i al llençar llambregada a la llaguna,
lluny els llumps lluquen de les llars de Llers.

De prompte llurs llebrers lleials llençant-se
lladrant amb llurs cadells lligats pel llaç
als llauradors han dit que el lloc perilla
puix lluny ne lluen llances dels alarbs.

No deixen, al llucar-lo, la llaurada
i sens més malla allà que llur llis lli,
llançant-se al lleig alarb, guanyant la lluita,
de los focs de llurs llars llucant el brill

Amb llurs fulles com llengües fent llengotes
se burlen dels alarbs els lledoners,
mentres que cenyint llors i llis lluint-ne
van a llurs llars els llauradors de Llers.
 
Frederic Soler “ Serafí Pitarra” (1839 1895)

1 comentaris:

marieta ha dit...

Cada nadal el meu pare la recitava (o ho intentava...) És per això que us agraeixo la publicació.

Publica un comentari a l'entrada