BAUMA DEL CUC

2 de jul. 2011
La bauma del Cuc està situada per sota la carretera que va de la depuradora de Ripoll cap a Llaers, just a l’alçada de la casa del Bufí. És una bauma d’unes dimensions mitjanes; d’uns 20 metres de llarg per quatre de fondària i uns 2 d’altura en gairebé tot el seu recorregut. Com la gran majoria de baumes d’aquesta zona, va estar durant molt de temps habitada, amb bastanta activitat durant els segles XVII i XVIII. La podem trobar anomenada de les formes Cup, Cuch o Cuc, depèn de l’època.
El sostre dret de la bauma caigué ja fa uns anys tot sencer al terra. La part de sostre antic que queda es veu molt fumada. No hi ha inscripcions a les parets ni tampoc restes de construcció, tot i que hi ha signes d’haver-hi hagut vida, com alguna senalla, saques, fustes i fins i tot alguna vella paperina de paper d’estrassa. Es diu que els últims habitants habituals de la Bauma del Cuc varen treure una rifa a Ripoll i, amb els diners es van fer una casa prop de Vallfogona anomenada Cal Cuc, que ha estat habitada fins fa uns 20 anys i que actualment es troba completament en ruïnes. Sembla ser que fou utilitzada com a refugi durant la guerra civil i a principis dels anys 50 el maqui Quico Sabaté la feia servir d’amagatall, juntament amb el Molí de la Sorra –el propietari del qual fou detingut per la Guàrdia Civil per haver-lo acollit-, quan feia la seva ruta des de França cap a Barcelona, passant per Setcases, Ripoll i Moià.
Una de les seves particularitats és que està situada al costat d’una riera gran com és la de Vallfogona. Per qui decideixi visitar-la, cal advertir que no hi ha cap camí evident per arribar-hi i que no és visible fins que no ets just al davant.
La forma més fàcil de baixar-hi és des de la pista, a uns dos-cents metres del trencall del Bufí direcció coll Maranyic. Aquí baixarem de forma directa fins la riera intentant cercar el pas més evident. Un cop a l’aigua, cal buscar un caos laberíntic de gran blocs de roca amb molta brossa acumulada a causa de les riuades. La bauma és pocs metres riera amunt d’aquest indret. Tot i que en queda a pocs metres, costa molt de veure a causa de la vegetació. La bauma està situada uns tres-cents metres riera amunt del lloc que marca el mapa de l’Alpina.
Segons documents antics es pot constatar l’existència a la zona d’una altra bauma anomenada del Bufí, de la qual sabem que havia estat habitada però que fins aquest moment encara no hem pogut localitzar. Tot i això, molt a prop del punt d’accés a la bauma del Cuc, uns metres més avall i a la mateixa pista, podem trobar una altra petita bauma. Des de la pista mateix sembla un sol forat, però un cop t’hi acostes i n’apartes la vegetació es torna bastant gran, d’uns 10 metres d’amplada per un parell d’alçada en la part més alta i un màxim d’uns 3 de fondària. No està fumada ni hi ha restes de construccions. És just al dessota d’un torrent que, per sobre, sembla molt marcat, de manera que en èpoques d’aigua abundant és possible que la tapi una petita cascada.
Una immensa pedra s’ha desprès del sostre, probablement quan van fer la pista que l’hi passa just per davant.
Text: N. Capdevila, J. Torruella, D. Vilaseca


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada