LA BAUMA DE LA VILA O VILAVELLA - I

1 de juny 2011
Poc després de passar el pont que creua el Ges per la pista que mena a Sant Bartomeu de Covildasses, agafem una altra pista o sender que surt a mà esquerra i, remuntant el torrent dels Rònecs, ens porta al collet de la Fenaiola. Del coll en surt un sender també a l’esquerra que ens porta a la bauma, just a sota l’Hort de Getzemení i la casa dels Rònecs. Està situada en una fondalada, per dessota del recorregut d’un rierol, i té una orientació Oest. Quan s’hi arriba, ja es veu la immensa mola rocosa, d’uns dos metres de gruix, que en cobreix la superfície. La bauma té una alçada d’entre 1.5 i 2 metres, depenent de la zona, més o menys uniforme. Just a l’entrada hi ha una roca caiguda que forma un pas estret natural entre ella i la paret del fons de la bauma cap a l’interior. Té uns 50 metres de llargada, però no pas tots en línia recta, ja que té forma de quart creixent, amb una de les puntes (la dreta) més allargada que l’altra. Més o menys en el punt on el revolt de la bauma és més pronunciat, cap a l’esquerra, per allà hi baixa la cascada del rierol, si més no la principal, ja que en temps de sequera degota aigua per més llocs. La part allargada, la dreta, era on hi havia l’habitatge principal. La paret davantera, el que seria la façana, es conserva a trossos i la majoria d’aquests encara toquen al sostre, fet que fa que et puguis imaginar la claror que hi havia a dins. En cap dels murs que encara hi ha drets hi ha cap resta de portes o finestres, ja sigui del bastiment o de l’espai en si. A la dreta de tot, darrere la pedra caiguda, hi ha el que semblaria que és l’habitacle més gran i principal. Continuant cap a l’esquerra, hi ha les restes encara ben diferenciades de dues estances: l’una de la façana al centre i l’altra del centre al fons de la cova. Més o menys totes dues són quadrades. Continuant cap a l’esquerra, darrera la paret perpendicular al fons de la bauma hi havia dues estances més, menys diferenciades, que encara es poden intuir gràcies a uns petits murs, de potser mig metre d’alçada, que queden. El sostre del damunt d’aquestes quatre estances és el més fumat de la bauma. Crida l’atenció el passadís que hi ha per davant de tots els departaments descrits fins ara. De dreta a esquerra, la paret de la dreta del passadís estaria formada per la façana descrita amb anterioritat, mentre que la de l’esquerra són unes lloses de pedra grandioses posades de forma més o menys vertical al terra i que coincideixen amb la vertical del sostre de la bauma. Darrere les lloses, hi ha el que semblaria que era el jardí o hort, molt planer gràcies a una immensa feixa formada per grans blocs de pedra i encara molt ben conservada. Aquesta feixa alinia el marge amb el rierol que cau del sostre i que continua de forma perpendicular cap a davant la bauma i avall. Precisament, una altra feixa per dessota d’aquesta primera i a tocar de la llera del rierol dóna la sensació que feia la funció d’evitar que l’aigua s’escapés hort enllà i, d’aquesta manera, es canalitzés cap a un mateix lloc.
Continuant per sota la bauma, cap a l’esquerra sembla la part on hi hauria els animals, per la senzilla raó que el sostre no està fumat ni tampoc hi ha restes de construccions. La paret del fons s’engruna bastant al llarg de tota la bauma, i en alguns punts, tant d’aquesta paret com del sostre, hi comença a haver pedra tosca i estalactites. 
Text: N. Capdevila, J. Torroella, D. Vilaseca.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada