En Ramon Vinyeta ja ens en parlava en el seu llibre sobre el Puigsacalm publicat el 1951[1]: “De retorn al camí d’arribada es guanya tot seguit el capçal de la vall dels Rònecs. A la dreta i al peu del camí que es desvia cap a la Vilavella, hi ha una bauma natural digne de visitar-se per la seva grandiositat i on la presència d’alguns murs enrunats denota que anys enrere havia estat habitada, com altres que ho són, no lluny del Castell de milany.”
També en El Vidranès[2], publicat per primera vegada el 1985, ens diu que “la més important i digna de visitar-se és la de la Vilavella. L’amic Martí Cassany, arqueòleg de Vic, hi té projectada una exploració amb possibilitats de trobar-hi testimonis derivats de l’ocupació per l’home troglodita prehistòric”.
Mossèn Antoni Pladevall[3] ens diu que l’antiga parròquia de “Sant Bartomeu constava de 63 habitants [mitjans segle XIX] de comunió repartits entre els masos: Comarques, Rònecs, Balma de la Vila, Casanova de Casademunt (Casademunt era de Vidrà), Vilavella, Titó, Hortau, Canal, Sant Bartomeu, Trobat, Barral, Planadella, Molí de la Vila i Barraca”.
Segons un llibret de construcció de carreteres de Vidrà on es duia el compte dels jornals que havia de fer cada família, l’any 1880 la bauma encara estava habitada. De la mateixa manera, en el padró del 1910 ja no hi apareix.
Finalment, en el llibre El Cavaller de Vidrà[4] hi trobem una descripció bastant detallada de com era la bauma a principis del segle XIX en el llibre d’agricultura, un manuscrit que va fer Joan Vila i Galí (1782 – 1837), l’amo del Cavaller de Vidrà, sobre les més de quinze masoveries que tenia en propietat només a Vidrà: “La Balma de la Vila se compon de 5 quarteras conreu... la Casa, o Balma és bastant freda, dolenta, y petita, la qual és en un Bach que en tot lo Yvern noy arriba lo sol. Se troba molt afruiterada de pomeras, pruners, cirers, y algunas nogueras; hi ha dos fonts molt molt bonas y frescas, anomenadas la una la del Toy del Frare, y la altre la del Bosch, ab un oubi per abeurar las Eugas. Hi ha una mosquera de faits molt grossos, y la terra està plantada de boixos, y arsos, y en la Baga dita dels rònechs hi pàssan las Eugas lo mes de Agost, la qual se troba plantada de faits i trèmuls, la que tota és bona pera rómper: cria una burra, y dos nodrissos. Los conreus àman ser fangats un any per altre, y són més propis per tardanias, que per blat, per ser terra fluixa, y molts marges de verder, que se deuhen menar nets.” Terradas també ens diu que “a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 ll [lliures]. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja.”.
[1] Guies Monogràfiques.
Ramon Vinyeta, Puigsacalm, Granollers, Editorial Alpina, 1951
[2] Ramon Vinyeta, El Vidranès, Torelló, Editorial Celblau, 1986, 2a ed.
[3] Antoni Pladevall, Mil anys de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, Barcelona, 1960.
[4] Ignasi Terradas i Saborit, El cavaller de Vidrà, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987 (Biblioteca Abat Oliba, 54).
Text: N. Capdevila, J. Torruella, D. Vilaseca
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada